Eduard Valderrey

Fusiona escultura, fotografia i vídeo, provocant una desfragmentació visual de l’espai i l’arquitectura. Peces escultòriques dominades quasi sempre per les línies obliqües i amb una certa sensació de desajust. Fotografies de llocs en transició, deshabitats i en procés de transformació, zones fantasmes que erren entre l’anonimat i l’existència... i que a través de l’escultura es descomponen rere una graella arquitectònica en tres dimensions. Utilitza l’escultura com a suport fotogràfic i engendra una espècie de fotoescultura. Poètica deconstructiva i de transitorietat emmarcada per estructures que atorguen a la seva hibridesa un caire escenogràfic.