Llicenciat en història de l’art per la Universitat de Barcelona, la seva tasca com a fotògraf va començar l’any 1968 de manera autodidacta quan es va vincular amb el CIFB (Centre Internacional de Fotografia de Barcelona), la primera escola de fotografia de la ciutat comtal, contribuint, juntament amb una nova generació de fotògrafs, a la proliferació d’una mirada estètica, teoritzada i artística de la fotografia documental. D’ençà aleshores, compagina aquesta activitat amb la de professor i crític. Desenvolupant una fotografia pura molt relacionada amb l’escola alemanya dels anys 30, les temàtiques d’Olivella es centren principalment en els interiors. Així mateix, la seva concepció de l’espai i l’arquitectura l’han dut a crear grans reportatges, per tal de retratar a través de les persones que l’ocupen, la relació entre la geografia humana i la urbanística i el residu històric i cultural que d’aquesta unió en sorgeix, creant l’efecte de memòria i, per tant, una fotografia de caràcter social i col·lectiu.