La seva primera exposició fou, quan tot just tenia vint anys, a l’Ateneu Barcelonès. Des de llavors, ha dut a terme una sòlida trajectòria en la qual ha combinat diversos llenguatges que van des de la fotografia fins a la performance, sense oblidar el treball amb tot tipus d’objets trouvés de diversa procedència. Les seves composicions són una amalgama de l’art pop, l’art pobre amb objectes surrealistes, dins d’un conceptualisme que per mitjà de l’assemblage de souvenirs ens evoquen un diminut planeta al•legòric, poètic i encolat de sarcasme. Una de les poètiques més singulars i sofisticades de l’art contemporani català i espanyol d’aquests últims cinquanta anys.