Barcelona, 1940
Pintor i dibuixant, la seva obra evoluciona des del llenguatge figuratiu, sincer i expressiu que seduí a crítics barcelonins com Santos Torroella, Joan Gich i Sebastià Gasch. Ens introdueix en un lèxic de grafismes, de formes abstractes i de delicades combinacions cromàtiques. En conjunt, la seva pintura desplega elegància i subtilesa com a resultat de matisos i veladures combinant diverses tècniques (olis, pastels, tinta, guaix) de refinada bohèmia decadent, característica dels pintors de l’ Escola de París.
