El 1945 va quedar orfe i fou acollit, junt amb el seu germà, a casa d’uns parents de Girona, on va descobrir la seva vocació per l’art. El 1950 va ingressar a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona i durant els anys posteriors va prolongar la seva formació: va estudiar perspectiva i composició al SARC i es va formar a l’Escola d’Arts Sumptuàries Massana. El 1963 va fer un viatge d’estudis a França, on va conèixer les tendències artístiques del moment, i va completar aquesta experiència amb un estudi aprofundit dels grans museus de l’Estat espanyol. El 1957 s’incorporà al grup abstracte Síntesis, i a partir dels anys seixanta la seva carrera va començar a enlairar-se amb la participació en nombroses exposicions tant individuals com col·lectives. La salut feble d’aquest poeta i artista plàstic va condicionar la seva manera d’entendre no sols la vida sinó també l’art. Malgrat tot, el gran pessimisme dels primers anys es convertiria, després de conèixer la seva esposa Maria Ardanuy, en una certa ironia i un cert sentit de l’humor que el van dur a relativitzar la seva situació i a viure el present amb una gran intensitat.