Escultor que sota una tendència experimental expressionista planteja una ambivalència poc corrent; ha engendrat una estètica apropiacionista d’objectes quotidians triats a l’atzar, arquetips moderns del món capitalista, que més enllà de la simple mimesis formal, són, en clau d’humor, una crítica agegantada de la seriació, la repetició i estandardització d’una recessiva evolució de l’home dins la denominada era “daurada” del capitalisme industrial i tecnològic. Uneix fantasia i realitat, àcides juxtaposicions dins d’un sistema de reclam caracteritzat pel bombardeig mediàtic que incita l’ésser humà a un consumisme compulsiu.