La seva obra escultòrica s’inicia dins del figurativisme per donar pas a noves formes abstractes. Antonio Borandi col·laborà amb el reconegut crític d’art Àngel Marsà en el temple de la Sagrada Família. Realitza escultures lleugeres on l’essència rau en l’ús d’heterogenis materials com són la fusta i el cotó. Es parla d’una obra on els volums són proporcionals als espais buits i on el moviment es relaciona amb l’exhalació d’un sospir o les suaus brises que dobleguen unes formes que semblen dansar. Un nou mode d’esculpir en el qual la forma no està definida pel pes, sinó pels cossos que es contornegen en l’espai.