Vilafranca Del Penedès, Barcelona, 1969
La base de la seva pintura es fonamenta en l’ambigüitat creada a partir de l’abstracció i la figuració, dos termes contraposats que conviuen en una mateixa atmosfera artística i que no fan més que accentuar la dicotomia d’un espai de creació concebut com a pintura però amb aparença fotogràfica. Al dualisme "abstracció - figuració" s’hi afegeix l’ús de la imatge en "positiu - negatiu" o l'"ocultació - visibilitat" de les imatges representades. En tots aquests casos s’accentua l’aspecte fictici de la dimensió figurativa d’uns espais que esdevenen intermedis entre la realitat i el somni (...).
Uneix-te al nostre 
