Medina del Campo, Valladolid, 1955
Dedicat a la fotografia editorial i publicitària, Ángel Marcos, arran d’un encàrrec fet l’any 1992 per al Teatre Calderón de Valladolid, es distancia del formulisme i dels paràmetres fotogràfics per tal d’endinsar-se en el món artístic. A partir d’aquest moment és quan realitza diverses sèries fotogràfiques, entre les quals sobresurt Obras póstumas (1999) i on introdueix imatges de persones que, reflectides en pantalles, s’insereixen en espais físics reals que narren la idea subjacent que alimenta l’obra. D’aquesta forma, ens trobem davant d’unes imatges que trenquen amb la lògica visual universal, tot defugint del concepte únic i indissoluble de l’espai i el temps.