El contacte amb la natura, allò primigeni per a la recerca d’un llenguatge ancestral, dóna com a resultat unes obres que reflecteixen la lluita entre la destresa humana i els materials concebuts per la terra. L’artista subsumeix la matèria als seus desitjos més íntims i recòndits fins a obtenir un objecte màgic, com un vestigi neolític adaptat als temps actuals. Gairebé la totalitat dels seus treballs participen de la idea de la reconstrucció, entesa com una mena de trencaclosques (allò que la postmodernitat ha anomenat de-construcció). L’altra variant és la creació de formes que s’entrelliguen, es relacionen i interactuen per a incidir i modificar l’espai natural o urbà i així aportar quelcom de nou. Ángel Camino ha desenvolupat una tasca teòrica i docent important en escoles d’art i tallers, alhora que ha impartit conferències arreu de l’Estat espanyol i l’estranger.