Seduïda per la disciplina escultòrica, Ana Teresa Ortega s’ha consolidat en el camp de la fotografia sense deixar de banda la instal•lació i les anomenades fotoescultures. Unes composicions que li serveixen per a reflexionar entorn la memòria dels fets històrics, l’oblit i el pes de la paraula dins d’una societat que s’emmiralla en uns espais deshabitats, desolats, silenciosos i que, oblidats del circuit històric, ens arrosseguen cap a la incertesa i la confusió d’una identitat ofegada pel tità publicitari. El degoteig constant d’oci, opulència i acumulació s’escola per les vertaderes entranyes d’unes imatges que ens mostren a través de l’absència una existència buida de qualsevol sentit. També desenvolupa una important tasca docent a la facultat de Belles Arts de la Universitat de València.