Barcelona, 1961
La seva obra no utilitza objectes ni paraules sinó que transporta l’espectador a racons llunyans i silenciosos. Els constants viatges constitueixen un aportació fonamental per a la seva incessant necessitat creativa i expressiva. Tria espais que connecten amb la seva sensibilitat i malenconia, vivències sentides i que incorpora dins la seva psique per tal de deixar fruir a través de les imatges, de les seves emocions. Alicia Ibarra experimenta amb nous materials i amalgames per tal d’obtenir textures inèdites i transformar la matèria en quelcom viu i sempre canviant, doncs cada quadre és un univers de llums, de textures i de sensacions.
