Buenos Aires, 1942
El seu pare era arquitecte i ell va aprendre dibuix copiant detalls d’arquitectura, aquesta influència l’acompanyarà per sempre, de manera que l’arquitectura serà la font d’inspiració més profunda de les seves pintures; en les quals cultiva l’abstracció en el seu vessant més geomètric i constructivista. Als anys 80 es va instal·lar a Sant Martí el Vell, on va iniciar una filosofia de vida basada en la màxima austeritat, la mateixa austeritat i senzillesa que es pot observar en les seves obres. Les seves composicions es generen a través d’elements modulars que sovint adquireixen relleu i colors completament plans. Les pintures i estructures d’Estrada es caracteritzen per la precisió i intensitat amb què tracta cadascun dels elements que les integren i transporten l’espectador a un espai sense jerarquies ni referències temporals.