A principi anys 70 realitzà diverses exposicions tant individuals com col·lectives, destacant l’any 1976 la monogràfica que va celebrar a la Sala Gaspar i que va recollir la seva producció més madura fins al moment. Les seves obres evoquen l’evolució cap a un minimalisme de caire cal·ligràfic on la composició entre línia i fons adopta un equilibri cromàtic que aporta profunditat i harmonia lumínica al conjunt, fent que el traç prengui relleu i adopti un ritme propi per a donar vida a aquelles partícules de vida que passen inadvertides i que en ocasions ens recorden els procediments abstractes i coloristes de Kandinsky o Klee.
Uneix-te al nostre 
