Considerada com una de les trajectòries més desconegudes de la fotografia catalana, el treball fotogràfic de Ricard Duran es va desenvolupar sobretot en la dècada dels anys cinquanta i seixanta, configurant una mirada moderna i personal de la societat de la qual fou coetani. La major part dels seus retrats són composicions en què la persona (o el seu rastre) interactua amb l’entorn, sempre des d’una posició distant i un enquadrament precís. Fou membre de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya i cofundador del Càmera Club Sabadell. L’any 1960 fou guardonat amb el prestigiós reconeixement d’Artista de la Fédération Internationale de l’Art Photographique (FIAP).