Es va iniciar en la pintura als anys trenta. Al principi la seva obra es caracteritzava per un realisme estricte, però evolucionà cap a un simbolisme amb un resultat d’aparença fantasmagòrica o onírica, amb figures que sovint ens apareixen amb una cruesa feridora. Va començar a l’estudi que compartia amb Grau i Sala i el 1932 va estudiar dibuix al natural al Cercle Artístic. Després de presentar-se als Salons de Primavera i de Montjuïc, ho va fer, individualment, a Madrid el 1948, on fou seleccionat per al Saló dels Onze. Va exposar també a les Galeries Laietanes els anys 1949, 1953 i 1957 i la Sala Parés el 1981, 1983 i 1986. Va exposar també a Bilbao i Santander, i en exposicions col·lectives de l’Institut Carnegie de Pittsburgh i de la primera i la tercera Biennal Hispanoamericana.
Uneix-te al nostre 
