Tot i llicenciar-se en Medicina i Cirurgia l’any 1963, al cap de pocs anys començà paral•lelament la seva activitat artística com a escultor, utilitzant principalment pedra, bronze, fusta i argila. A principis de la dècada dels setanta incorpora un material nou directament associat a la seva professió: les benes d’escaiola, cosa que atorga a les obres una presència de parcialitat i imperfecció. En el seu treball hi predominen l’ús del color blanc i la figura humana, així com la idea de grup en escultura pública, com és el cas del Monument als castellers (Tarragona, 1999), que té 222 figures humanes. La seva producció és força realista i se l’ha pogut associar amb l’obra de l’escultor americà George Segal.
Uneix-te al nostre 
