Oleg Dou

Moscú, Rusia, 1983

Fotografies de rostres llustrosos i setinats que, amb mirada distant, semblen haver ingerit la poció secreta de l’eterna joventut i ens oculten els efectes devastadors del pas del temps. Personatges que, sortits d’una dimensió desconeguda, enllacen realitat i ficció. L’artista ens mostra l’ésser vivent adulterat per les restriccions com un somnàmbul que, seduït per unes melodies dissonants, enterboleix la nostra personalitat i les múltiples maneres de fer front a una realitat emmascarada. L’efecte hiperrealista amb retocs surrealistes s’aconsegueix a través del mètode especial de revelat sobre acrílic i dibond, on les diferents capes atorguen misticisme, artificiositat i fantasia a unes imatges que són com autèntics maniquins galàctics. Ha estat guardonat amb el Premi Internacional de Fotografia, en els anys 2007 i 2008.