L’art de la tridimensionalitat ben prompte el subsumeix dins d’una abstracció d’arrel constructivista i en el món irracional d’ascendència surrealista. Crític i alhora irònic, es nodreix dels moviments avantguardistes com el dadaisme, tot i que mai abdica del seu llenguatge d’empremta autòctona. L’extraordinari domini de la tècnica del dibuix, el fet de saber harmonitzar monumentalitat i paisatge, la relació indissoluble entre els elements orgànics extrets de la natura i les formes geomètriques, així com la introducció del fragment com a element indispensable de reformulació, ens obren nous camins i perspectives dins d’una inesgotable font d’expressió d’idees i pensaments innovadors.
2010
Uneix-te al nostre 
