Pintor i gravador, de ben jove entrà en contacte amb l’obra de Cézanne gràcies a una beca que el portà a París, on tornà després de la Primera Guerra Mundial i on entrà en contacte amb el surrealisme i amb artistes com ara Max Jacob o Pablo Picasso. Al voltant de la dècada dels anys vint, va seguir els postulats avantguardistes del moment i la seva pintura s’anà inclinant cap al classicisme d’origen cubista, i convertí el nu femení en el motiu principal de la seva obra. Fou en aquest temps quan arribà el seu reconeixement internacional. L’any 1932, ja a Barcelona, començà la seva relació amb Francesc Cambó i el seu treball es decantà cap als retrats de l’alta societat catalana de l’època.
Uneix-te al nostre 
