Cerdanyola del Vallès, Barcelona, 1963
Jordi Puig genera imatges a partir de la divergència entre existències (reals i virtuals) per acabar fent explícita la visió del que no té nom ni lloc, una visió on podem parlar d’una gran tècnica fotogràfica, sense trampes, més enllà del conflicte visual entre el que nosaltres veiem i creiem, però també de l’element pictòric per la manera d’utilitzar el color, i de la poètica a l’hora de manipular les emocions sense acceptar les regles del joc. Hi ha una intenció irònica que dialoga entre objecte i fons amb vestigis que condueixen a l’equívoc, però alhora persuasius.
Exposicions de l'artista
Uneix-te al nostre 
