Després de formar-se al taller de Ramon Rogent a Barcelona i a l'École des Beaux-Arts de París amb Marcel Gromaire, Jesús de Vilallonga marxa al Quebec el 1954, on l’artista realitza la major part de la seva obra i on configura un imaginari propi amb ressonàncies del surrealisme, el simbolisme i el manierisme. Allunyat de l’abstracció i de l’informalisme imperant a nivell internacional, la seva obra s’aferra, des de la figuració, a una incansable experimentació que el porta a treballar múltiples llenguatges com el collage, el gravat, l’escultura o la il·lustració de llibres, així com la singular tècnica que caracteritza la seva obra pictòrica: la pintura al tremp.