Pintor i gravador, vinculat a la segona generació del noucentisme. Va estudiar a l’Escola Superior de Bells Oficis de la Mancomunitat de Barcelona. L’any 1918 s’integra en l’Agrupació Courbet, un moviment artístic amb la voluntat de renovar el panorama artístic català a partir de les bases del noucentisme. Durant la dècada dels anys vint va viure a París i a Bretanya, i la seva obra es presentava de manera recurrent en el Salon des Indépendants de París. Va retornar a Barcelona el 1931, on estigué fortament vinculat a l’activitat cultural de la ciutat durant la Guerra Civil. El seu esperit inquiet el va fer tornar a marxar l’any 1951 a Buenos Aires, i més tard a São Paulo, on imparteix classes de gravat a l’escola de Belles Arts i també obre una galeria d’art. El seu art és fruit de l’admiració per Picasso i de l’assimilació íntima de l’art romànic català, en un plasticisme espiritual que el situa en l’avantguarda catalana.