Escultor i professor de Belles Arts. Durant la dècada dels 50 fou un dels impulsors de la nova plàstica catalana duent la seva tasca artística i docent arreu d’Europa, sobretot a Suècia, Bèlgica i els Països Baixos. Les primeres passes plàstiques informalistes van derivar ràpidament en un expressionisme de caire primitiu en què les principals fonts d’inspiració foren formes totèmiques fetes en fusta. En canvi, a partir dels 70 i els 80, incorpora als procediments resines, plàstics i cromatismes. La talla, que sembla perfilada per la mateixa natura, juga amb línies parabòliques i espais buits que donen lleugeresa i moviment a les peces.
Uneix-te al nostre 
