La seva trajectòria es va iniciar amb una obra a cavall entre l’impressionisme i el fauvisme, on l’eix central era l’expressivitat cromàtica. Poc després, gràcies al domini dels colors primaris i el tractament de la llum, va evolucionar cap a un constructivisme que progressivament desfigurava uns personatges en moviment. Aquesta descomposició de la figura humana no l’abandonarà ni quan la seva obra inicia un camí vers l’abstracció empès per l’experimentació de la taca i el gest. No va ser fins la segona meitat dels anys vuitanta –i fins la seva prematura mort– que la seva obra va abandonar tota referència figurativa i es va endinsar en l’informalisme, amb la utilització de nous materials com la sorra, els objectes reciclats o el metacrilat, tot transgredint els límits del llenç.
Uneix-te al nostre 
