Fill d’un pintor noucentista, August Puig fou un dels primers artistes espanyols que cercà sort en el París de la segona postguerra i que desenvolupà un estil surrealista abastracte, biomòrfic, que convergí amb l’art experimental realitzat arreu d’Europa i d’Amèrica; sota la poètica dels artistes de Dau al Set i sense ser-ne membre, les seves obres abstractes influïdes pels fauvistes Kandinsky i Miró evolucionen cap a un surrealisme que cristal•litza en una síntesi oniricoinformal habitada per formes dinàmiques i metamorfitzades.