En un autoretrat del 1974, Luis Claramunt (1951-2000), quan tenia només 23 anys, es va pintar a sí mateix com un garbuix desordenat de línies de colors sobre un fons completament negre. L’expressionisme barroc, bigarrat i fosc sura en aquesta tela de Claramunt, en un moment en què malvivia i es buscava la vida amb el que fos al Barri Xino barceloní, una criatura noctàmbula que quan arribava a casa havia d’expressar pintant tot el que havia explorat a la ciutat.
Font: Catorze