“Soc l’últim de la meva espècie”. Com és ell, tan sincer com contundent, Antoni Vila Casas va deixar-me anar aquesta frase lapidària mentre dinàvem, fa pocs dies. Un dels industrials farmacèutics més importants del país, un mecenes de generositat desbordant que ha llegat pràcticament tot el seu patrimoni a una fundació dedicada a l’art català, em confessava, entristit, com vivia aquesta sensació de solitud.
Font: ARA