Extret d’un koan japonès que dona títol a una obra del pintor, el títol de l'exposició es proposa fer palès el posicionament ètic i estètic d’un artista l’obra del qual expressa més del que mostra i oculta més del que desvetlla. Una obra que conté ressonàncies del cinema, la fotografia o els mitjans digitals i que furga entorn d’una mateixa qüestió: la recerca de la veritat o, dit d'una altra manera, la transcendència. I per fer-ho s’apropia de fragments d’elements recognoscibles que ens fan sentir partícips d’una il·lusió sense la qual perdem el punt de referència que anhelem per situar-nos-hi. Des d’aquestes presències esvaïdes –a voltes gairebé dissoltes en una atmosfera líquida– Viaplana modula la intensitat de la llum i provoca una tensió que dona pas a una dialèctica de contraris –el buit i el ple, el caos i l’ordre o la realitat i la ficció. Un treball, en definitiva, que ens situa a l’abisme d’un món que se’ns revela com a enigmàtic i desconegut.
Accés a la pàgina web del Centre cultural La Mercè