Escenògraf de formació, Pep Duran Esteva (Vilanova i la Geltrú, Barcelona, 1955) ha desenvolupat la seva pràctica artística al voltant de conceptes com ara la representació, la construcció i la posada en escena. Com en el cas del títol que dona nom a la mostra, la seva obra es nodreix del vocabulari formal i temàtic de la dramatúrgia per desconstruir el pla de la realitat en què vivim instal·lats.
Les seves obres juxtaposen abstracció i figuració, i plantegen un diàleg entre l’objecte i la seva representació que aspira a infondre una nova mirada sobre allò que (re)coneixem com a real. Amb aquest objectiu, recorre a estratègies com el collage, l’estranyament o la resemantització: contraposa imatges de taules, cadires i estanteries amb objectes de fusta diversos, recicla i resignifica papers d’antics decorats, i embolcalla elements diversos amb mantes, abstraient, d’aquesta manera, la seva objectualitat. Tot amb la intenció de bastir un univers simbòlic que, en la seva qualitat de re-presentació, ens convida a cercar una comprensió més crítica amb les convencions d’aquest món.
Allunyant-se, per tant, de l’escenografia com a simple element contextual, i traslladant les representacions del món real a un primer pla, Duran ens proposa un escenari on el veritable protagonisme recau sobre els objectes resignificats.