Autor d’una obra que centra el seu imaginari en el cel·luloide, Isidre Manils projecta narratives visuals d’universos aparentment inconnexos i oberts a construccions mentals definides per la percepció de l’espectador. Poètiques pictòriques disposades aleatòriament sobre el llenç, que recorren de forma subtil els interiors íntims de la memòria. La intuïció del lloc habitat, ombra d’una presència; les portes que obren i tanquen el nostre esdevenir existencial, la intensitat cromàtica —de la qual es desprenen les textures sempre sensuals dels teixits— o la seducció d’una paraula de neó invertida que alerta de les vicissituds de l’inframon, construeixen la veu d’un compilador d’imatges que furga en els intersticis de la vida quotidiana. Traspasseu-ho —títol que fa referència al poema que Carles Hac Mor dedicà al pintor en l’exposició celebrada l’any 2015 a la Galeria Cànem, “Les portes del paradís”—, presenta el treball recent del pintor que acull, entre d’altres, l’obra inèdita 91 m.