En (re)visitar algunes de les obres de l’artista multidisciplinària Mayte Vieta –instal·lacions i fotografies copsades en diferents moments creatius–, aviat prenem consciència que els paisatges als quals s’abraça el cos d’una dona nua contenen el temps en suspensió. Però, què és –ens preguntem– allò que fa d’aquests 'no-llocs' de silenci i quietud quelcom que ens sobrepassa i supera? No són aquests paisatges la representació d’un instant que ha deixat de pertànyer-nos-hi per fusionar-se amb l’univers? Al respecte, ens alertà el pensador francès Gaston Bachelard en el seu assaig La intuïció de l’instant, l’instant esdevé una mena de veu silenciosa, un espai estètic inextens que ens permet ser i deixar de ser, ascendir sense deixar de caminar, un emplaçament impenetrable del qual exhala aquest instant poètic.
L’exposició, la primera d’un seguit de col·laboracions amb la Fundació Iluro, i a cura de Natàlia Chocarro, aplega una quinzena d’obres entorn de la identitat i el paisatge.
Fundació Iluro, Mataró
Uneix-te al nostre 
