En la línia dels seus darrers treballs, centrats en la desvinculació de l’escultura de les seves connexions històriques amb el poder, Marc Larré (Barcelona, 1978) desplegarà al Centre Cultural La Mercè un corpus escultòric que es concep com la materialització d’un buit. Un buit alhora físic i discursiu que, en la seva formalització, refuta el mite del progrés que encara avui perviu a Occident.
Recuperant un fang que feia més de tres segles que estava enterrat sota la sorra de la costa empordanesa i que només va ressorgir a la superfície arran del temporal Glòria ara fa cinc anys, les peces que protagonitzen la mostra són el resultat d’un procés de positivació de diferents rastres sobre la sorra. Rastres efímers de cossos també efímers que es materialitzen per recordar-nos que l’escultura pot ser, també, una disciplina permeable al temps i a l’espai que ocupa.
Les obres, d’aparença fràgil a causa de la seva textura sorrosa, reverteixen el paradigma de l’escultura com quelcom que s’imposa en el temps i en l’espai, i reescriuen, a partir d’un material que ens remet a la primera colònia grega a la península Ibèrica —i, per tant, als suposats orígens de la civilització—, una parahistòria de l’escultura que, fins fa poc, havia romàs latent.