Inauguració: dimarts 29 d'abril, 19 h
Desbordar els horitzons formals, matèrics i conceptuals de l’escultura per assolir comprensions alternatives a la canonitzada per la historiografia occidental és l’eix temàtic que millor defineix la pràctica instal·lativa de Marc Larré (Barcelona, 1978). És un dels artistes més eloqüents en l’actual qüestionament de la disciplina escultòrica i de la seva instrumentalització a l’hora d’imposar les narratives del poder.
Larré s’aproxima al concepte de patrimoni des d’una metodologia que aspira a matisar la rigidesa, solidesa i noblesa del monument a partir dels gestos, les traces i les empremtes dels diversos cossos que hi interactuen. Les peces que protagonitzen aquesta mostra, creades primordialment amb fang, làtex i guix –materials considerats històricament abjectes–, mostren un patrimoni sensibilitzat amb el seu entorn; un patrimoni que esdevé placa sensible i que registra, en aquest sentit, els usos, contactes i friccions d’aquells que l’habiten.
Bo i construint un recorregut que va des de l’arquitectura més simbòlica fins al gest vinculat al rastre més humil, Mènsula, columna, capitell es desplega en una sèrie d’obres que dilaten els límits de l’escultòric per incloure-hi, també, allò que és permeable al temps i a l’espai.
Una mà, un mol·lusc, un insecte, un cotxe. 2020-2022. Diaporama ©Marc Larré