A través de la combinació de pintura, escultura i instal·lació, l’artista Mario Pasqualotto (Barcelona, 1953) concep la seva obra com una exploració de la metamorfosi, el pas del temps, la fragilitat i la mort com a condició de l’existència.
Impressionat per la volta de la capella dels Scrovegni de Giotto, l’artista destria tres dels elements essencials del famós fresc del florentí i els porta al terreny del contemporani: el blau ultramarí fet amb lapislàtzuli, la màndorla que envolta el Crist Pantocràtor i que simbolitza la trobada entre les dimensions terrenal i divina, i les estrelles daurades de vuit puntes, representatives del que és fràgil però etern en un món en constant transformació.
Així, Pasqualotto aconsegueix crear una atmosfera sagrada profundament poètica i plena de significat. La fugacitat del temps i l’eternitat d’allò que ens transcendeix es converteixen en les protagonistes de la mostra, que també qüestiona les convencions religioses tradicionals. L’artista, a través del seu llenguatge artístic carregat de referents i símbols, evoca allò que és sacre sense abandonar les qüestions més essencials del misteri de l’existència humana.
Exposició comissariada per Natàlia Chocarro, assessora d’art de la presidència de la Fundació Vila Casas, dins del programa “Punts de fuga”, una proposta que parteix dels artistes del fons de la col·lecció per tal de crear noves propostes expositives projectades dintre i fora del nostre territori.