Hereu d’una sòlida tradició abstracta internacional, Joaquim Chancho (Riudoms, 1943) ha esdevingut una de les figures claus de l’abstracció a Catalunya i una figura de dimensió internacional. La seva capacitat de síntesi l’ha dut a condensar el fet pictòric fins a crear un alfabet propi. Un alfabet essencial, pur, sense més pretext que la pròpia pintura i el seu llenguatge.
De manera anàloga, l’exposició que porta per títol La pulsió del temps es proposa anar a l’aiguaneix, a l’estructura primigènia que sustenta l’obra de Joaquim Chancho. És en aquest sentit que s’han recuperat, entre d’altres obres representatives del conjunt de la seva sòlida trajectòria, una sèrie de quaderns i llibretes que l’artista sempre ha realitzat i que anomena discretament amb el genèric «treballs de taula». Es tracta, tanmateix, de llibretes que, en paraules de Bernat Puigdollers, comissari de l’exposició, «incideixen en el moll de l’os de la seva obra, en allò que el fa únic com a artista. En el seu traç entès com un rastre de vida que ha trobat la seva màxima expressió en una pintura portada al límit. Un llenguatge, la pintura, que des de fa segles alguns volen mort, però que rebrota amb força una vegada i una altra.»