Medusa convertia en pedra les persones que la miraven fixament als ulls, com el fotògraf preserva qui capta l’objectiu de la seva càmera. Aquesta exposició, per tant, parla de temps i de mirades, de temps passats que són presents per sempre. Les parets del Castell de Vila-seca s’omplen d’un elenc de rostres que han nodrit de cultura el nostre país. Alguns d’ells, ombres il·lustres, persones que havien estat imprescindibles i que ara són gairebé anònimes. D’altres, figures fonamentals a les quals encara ara retornem sovint i que ens guien com un far enmig d’un mar d’incerteses. Presències que, d’una manera o altra, ens defineixen.
Tres generacions de fotògrafs que han sabut captar —cadascú amb l’esperit de la seva època— un moment concret de la història cultural del nostre país. Francesc Català-Roca retrata els primers anys de la postguerra, Leopold Samsó plasma l’obertura dels anys seixanta i setanta, fins a arribar a la mirada d’avui, de la mà de Lluc Queralt. Tres èpoques i tres veus que es fonen aquí en una de sola. Tres mirades que aquí dialoguen les unes amb les altres, més enllà del temps, més enllà d’estils i de modes. Una aproximació a la tasca d’escriptors, actors, artistes i músics des de l’òptica sensible de tres ulls rere una lent.
Bernat Puigdollers
Comissari de l’exposició
©Fotografia de Lali Alberich
Castell de Vila-seca
Uneix-te al nostre