Inauguració: 4 de novembre
Medusa convertia en pedra les persones que la miraven fixament als ulls, com el fotògraf preserva qui capta l’objectiu de la seva càmera. Aquesta exposició, per tant, parla de temps i de mirades, de temps passats que són presents per sempre. Les parets del Castell de Vila-seca s’omplen d’un elenc de rostres que han nodrit de cultura el nostre país. Alguns d’ells, ombres il·lustres, persones que havien estat imprescindibles i que ara són gairebé anònimes. D’altres, figures fonamentals a les quals encara ara retornem sovint i que ens guien com un far enmig d’un mar d’incerteses. Presències que, d’una manera o altra, ens defineixen.
Tres generacions de fotògrafs que han sabut captar —cadascú amb l’esperit de la seva època— un moment concret de la història cultural del nostre país. Francesc Català-Roca retrata els primers anys de la postguerra, Leopold Samsó plasma l’obertura dels anys seixanta i setanta, fins a arribar a la mirada d’avui, de la mà de Lluc Queralt. Tres èpoques i tres veus que es fonen aquí en una de sola. Tres mirades que aquí dialoguen les unes amb les altres, més enllà del temps, més enllà d’estils i de modes. Una aproximació a la tasca d’escriptors, actors, artistes i músics des de l’òptica sensible de tres ulls rere una lent.
Bernat Puigdollers
Comissari de l’exposició
Castell de Vila-seca
Uneix-te al nostre 
