Ricard Vaccaro (Barcelona, 1946) esculpeix la sensualitat en “una combinació de pintura, color, música, dansa i llum” —en paraules del crític Daniel Giralt-Miracle— per a l’elaboració d’un codi plàstic propi i nou. Notes lluminoses, sons fugissers i esclats de poesia troben el seu equivalent escultòric i despleguen les seves qualitats en la matèria. La seva és una obra gairebé cal·ligràfica, gestual i apassionada, de caràcter orgànic i tendra fragilitat. Aquesta és una exposició d’homenatge a Vaccaro que recull cinc adquisicions d’obra, realitzada entre 2010 i 2014 , en què destaca un sòlid treball de recerca en el material i l’expressió, en paraules de l’artista, de “pensaments, visions, coses que creiem que passaran” quan parlem en clau política.