El treball de Rosó Cusó (Barcelona, 1965) va més enllà de l’aparença de la matèria, sigui quin sigui el seu estat —líquid, sòlid o lumínic—, per traspassar el món tangible i situar-se en una atmosfera mística de reflexió i contemplació de la natura, perfectament annexionada als diferents suports emprats. En aquest treball d’investigació sobre la llum, l’artista ha creat una instal·lació escultòrica, lluminosa i sonora que vol descriure la percepció, des d’un espai interior, dels canvis de to de la llum al llarg del dia i segons l’època de l’any, de manera semblant a com van intentar copsar-los els impressionistes.