Després d'haver après tots els secrets de l'ofici i treballat per als altres, Mariano Andrés Vilella (Saragossa, 1930) va decidir esdevenir escultor per a ell mateix i és així com arrenca una trajectòria tan rotunda com personal que l'ha dut a plasmar un món tridimensional del tot reconeixedor i d'abast internacional. Pocs escultors del nostre temps són capaços d'imaginar i perfer la seva obra amb el grau de saviesa amb què ho fa el nostre artista, resident a Barcelona des de fa més de mig segle.
És al taller de Villa Manolita, al barri de la Marina del Port, on les seves mans afaiçonen alternativament "corals", "esferes", "fusions", "ovals" i "unions", és a dir, despleguen un imaginari d'allò més peculiar en què la recerca sobre la forma es concreta en cadascuna d'aquestes sèries aleatòries. Valent-se d'un coneixement exhaustiu sobre els límits i les possibilitats del marbre, travertí o basalt, Mariano Andrés Vilella investiga, explora, desbasta i poleix cada bloc de roca fins a extreure'n unes formes d'una plasticitat extrema, en què la matèria prima sembla esdevenir dinàmica i remetre'ns a un univers autoreferencial i alhora còsmic: d'aquí la presència tan sovintejada d'una esfera engalzada de manera sorprenent dins el buit de la pròpia obra, o la concentració de pulsions contradictòries tan magistralment resoltes des d'un centre de gravetat ubic.
Més enllà de títols i sèries, cadascuna de les seves obres ens remet doncs tant al coneixement abassegador d'un ofici com al desig de transcendir-lo mitjançant la plasmació d'un món on bellesa, risc i ritme van de bracet fins al límit de l'indicible.
Uneix-te al nostre 
