Gabriel Cualladó (Massanassa, 1925 - Madrid, 2003) es va iniciar en la fotografia el 1951 i desenvolupà una carrera autodidacta que culminaria en la creació d’un llenguatge propi molt recognoscible.
Cinc anys després, va ingressar en la Real Sociedad Fotográfica de Madrid i el 1957, en el grup AFAL; paral·lelament, començava la que ha esdevingut una de les millors biblioteques de fotografia de l’estat i una excel·lent col·lecció fotogràfica.
Als vuitanta es produí el seu reconeixement en l’àmbit espanyol a través de diverses exposicions, entre les quals cal destacar l’antològica organitzada per l’IVAM el 1989. L’any 1994, va rebre el Premi Nacional de Fotografia d’Espanya.
Amb una clara preocupació estètica i social, Cualladó fotografia l’univers més familiar i proper des de la sinceritat i la delicadesa. Autor de retrats excel·lents, construeix sense artifici i amb una tècnica rigorosa, imatges intemporals que han influenciat i captivat els seus coetanis i les joves generacions.
L’exposició acosta el treball del fotògraf al gran públic mitjançant una selecció d’imatges, la majoria retrats, i d’escenes de carrer emblemàtiques, que reflecteixen la seva modernitat i transmeten emocions d’una indiscutible càrrega poètica.
© Celler. Sobrepiedra, Astúries, 1958
Uneix-te al nostre 
