“Ràfols-Casamada presenta”, escriu l’historiador i crític J. F. Yvars, “l’esmolat perfil d’aquella quimera romàntica que encara anomenem l’artista complet”. Traductor de la tradició clàssica catalana a una sensibilitat pròpia però també artífex d’un art que s’allibera amb l’espontaneïtat i l’expressió del subconscient, Ràfols-Casamada (Barcelona, 1923-2009) és una figura clau en la historiografia de l’art català que ens ha llegat una reivindicació de la pintura-pintura; això és, la matèria erigint-se com a objecte artístic per si mateixa. “Pintura” recull, al costat de fragments del seu dietari personal, prop de 40 obres on l’artista dialoga amb la realitat a través dels silencis de la forma i el color.