El 1980, Josep Roca-Sastre (Terrassa, 1928-Barcelona, 1997) dedicava a Ramon Rogent (Barcelona, 1920-Plan-d’Orgon, França, 1958) el seu discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Roca-Sastre, forjat, segons Francesc Fontbona, en “l’estela del cubisme i d’aquell realisme esquemàtic tan freqüent al París de l’època” trobà en Rogent —revitalitzador de l’art català dels 40— un cicerone d’alçada en els entorns de l’activitat artística. “De Rogent a Roca-Sastre” traça un espai de confluència plàstica entre dos creadors que compartiren escenari —el taller de Rogent— i afinitats geomètriques, rítmiques i compositives, a més d’una visió renovadora i integradora de les arts.