L’exposició Guillem Viladot, l’experimentació incessant, comissariada per Pau Minguet, pretén recuperar la trajectòria d'un creador inclassificable que, des de l’experimentació i la contaminació de gèneres i llenguatges, va deixar-nos una obra del tot singular. Per això, i coincidint amb el centenari del seu naixement, el Centre d’Estudis Catalans de París se suma a la celebració de l’Any Viladot amb aquesta exposició.
Membre d’una nissaga de farmacèutics d’Agramunt, Guillem Viladot (1922-1999) va combinar l’ofici d’apotecari amb una frenètica activitat en el camp de les lletres i de les arts visuals. Poeta, novel·lista i periodista, es va relacionar amb el món cultural català des dels anys cinquanta, tot establint forts lligams amb alguns dels personatges del moment. Va ser, precisament, amb l’ajuda de Josep Iglésias del Marquet que a finals dels anys seixanta va crear Lo Pardal, una col·lecció de llibres de poesia experimental. L’any 1980 va exposar a la Galeria Maeght de Barcelona la seva sèrie “Iconografies de l’ús i de l’oci”, una proposta que, amb el temps, s’ha erigit en una de les aportacions més rellevants que Viladot va fer en el món de la visualitat catalana.
A Agramunt va crear un museu amb totes les obres que anava confegint, fruit de l’objecte trobat i de l’assemblatge. Viladot ens permet fugir de les concepcions romàntiques o fins i tot condescendents sobre el món rural. Reivindicar la seva figura és remarcar que, des de la perifèria geogràfica, des d’un poble agrícola de l’Urgell, es podia estar al corrent de les experimentacions artístiques més radicals. Ell les va fer seves i les va transformar sense defugir mai les seves arrels.