L’aire que balla a la boca és una invitació a capgirar la nostra perspectiva: mirar com ho fa l’abella i endinsar-se cap a l’invisible, de la mateixa manera que les guies de nèctar revelen patrons ultraviolats per orientar els pol·linitzadors en l’opacitat de la nostra visió. A partir d’una pràctica híbrida que combina pintura i pastel, el projecte proposa un desplaçament del micro al macro per subvertir la nostra percepció del món natural, presentant-lo com la dinàmica fonamental de cohabitació on construir-se amb l’altre. Mitjançant un procés de metamorfosi de les formes, l’ésser humà deixa de ser el centre per fondre’s en un ecosistema viu de relacions i afectacions mútues, que revelen el vincle essencial que ens uneix a una natura interconnectada i no antropocèntrica. L’aire que balla a la boca és la voluntat de subvertir les jerarquies i desplaçar el que havia estat al fons cap al centre, i celebrar la vida com una dansa constant de transformacions recíproques.
Sara Bonache va ser la guanyadora del Premi Antoni Vila Casas de Pintura 2025 per l'obra Nocturnes. L'exposició L'aire que balla a la boca és el resultat d'aquest guardó, que estava dotat amb 12.000 € i amb una mostra al Museu Can Framis.
Uneix-te al nostre 
