Des que Eduard Bigas (Palafrugell, Girona, 1969) abandonà la seva ciutat natal, l’artista ha transitat per bona part del món, però pocs llocs l’han marcat tant com el Japó i Taiwan. Podríem dir que les obres reunides en aquesta sala són el resultat d’una experiència transformadora, gairebé d’un viatge iniciàtic.
Les influències dels ukyo-e es fan evidents en el traç precís, l’harmonia dels volums i la predominança del buit; en els fons tacats de te o, fins i tot, en el petit segell vermell que signa cada una de les teles. Però l’influx oriental es fa present en molts altres aspectes de l’obra de l’artista: la meticulositat, la lentitud dels processos, l’observació pausada de la realitat, l’estima −gairebé panteista− pel món i les seves coses...
La selecció acurada que aquí presentem sintetitza el pòsit −ja assimilat− de l’intercanvi entre cultures. És la simbiosi de la mirada occidental i de la mirada oriental. En la seva obra conviuen, a parts iguals, la llum mediterrània, l’esperit arrauxat, el surrealisme empordanès de Dalí o Cuixart, amb la mitologia oriental, plena d’éssers evocadors i fantàstics. El sol i la llum clara de la Costa Brava, amb les nebuloses misterioses de l’illa de Myajima. Com l’home peix, Bigas esdevé alhora caçador i presa, com el viatger que es deixa seduir per allò que veu, que és alhora déu i dimoni.