R. Llimós - És que encara no hi ha prou ulls a la cara?

L’obra de Robert Llimós (Barcelona, 1943), pintor de naixement i mag de l’invisible, és un llindar cap al regne de l’indemostrable, un parèntesi de suspensió de la sospita. Amb ell, per un fràgil moment, la mirada ens presta la confiança necessària per entregar-nos a l’acte més mistèric: la visió.

L’exposició És que encara no hi ha prou ulls a la cara? recull el cos de treball de Robert Llimós dut a terme a finals dels anys seixanta i inicis dels setanta en el marc de l’art conceptual català. A partir d’una conversa entre llenguatges —formes de sostenir el repte de veure— que van de l’escultura a la pintura, passant per l’acció i la paraula, la mostra planteja un recorregut que, si bé se centra exclusivament en una dècada de l’àmplia producció de l’artista, pretén fer ressonar amb noves rimes la totalitat de la seva trajectòria.

Sota aquesta llum, el conjunt de l’obra de Llimós queda il·luminat per un destí comú: l’obstinació per trobar una imatge nova. Tot i que les coordenades d’aparició de la imatge varien al llarg de la seva carrera, el mètode persisteix: situar-se, observar, traduir, repetir, insistir.

Exposició comissariada per blanca arias.

^{© Robert Llimós, Ziga-zaga-zenc, 1972}