L’obra de Joan Pla (Barcelona, 1941-2023) és fruit d’una vocació tardana. Malgrat que ha conreat la fotografia des de ben jove −va iniciar-s’hi als setze anys−, no va ser fins passada la cinquantena que decidí dedicar-s’hi plenament. Des d’aleshores ha procurat captar amb la seva càmera la poètica del món que l’envolta.
Pla es deixa endur per l’energia i l’atracció inevitable de la bellesa; cerca una mirada subtil i sensitiva mitjançant l’ordre i la raó. A voltes, les seves fotografies fragmenten i descontextualitzen la realitat per reduir-la a formes, volums i textures. S’ha deixat endur sovint per la dansa sinuosa de les dunes, per l’atracció inabastable dels horitzons, pels volums rotunds dels cossos o per la naturalesa canviant del fum en suspensió. D’altres vegades, és el diàleg entre dues o més fotografies el que, amb ressonàncies brossianes, atorga a l’obra una poètica particular, que posa en dubte la realitat i el nom de cada cosa. Les escenes –sempre monocromes– ens traslladen al límit de la significació a través de l’associació d’idees, l’enginy i la reflexió.
Prescindint de cronologies i cotilles, aquesta exposició presenta una nova mirada al conjunt de la seva obra, que es desmarca de la d’anteriors ocasions. Abandona les sèries amb què habitualment treballa −Cota zero, Les dunes, Subtileses...− per crear nous relats visuals. Seguint els recursos estètics del fotògraf, la selecció d’imatges que conforma la mostra busca potenciar l’evocació poètica a partir del diàleg entre imatges i desvetllar nous sentits a la realitat quotidiana.
Exposició comissariada per Bernat Puigdollers.
© Joan Pla: Sèrie 135 Estudios acromàticos (5), 2006.
Uneix-te al nostre 
