Considerat un dels artistes cabdals de l’abstracció dels anys 50 a Catalunya, Joan Vilacasas (Sabadell, 1920-Barcelona, 2007) ha esdevingut un artista polifacètic capaç de desenvolupar la pintura sobre suports tan diversos com la tela i el poliestirè, el gravat, la ceràmica, estructures escultòriques i la literatura; una producció que arriba al seu moment d’esplendor a la dècada dels 50 en iniciar les planimetries ―estructures espacials a base de xarxes i ritmes lineals que se sostenen sobre una base topogràfica―, que li atorgaren el reconeixement. Ara, la Fundació Vila Casas li ret un homenatge amb una proposta en clau retrospectiva, que travessa les diferents etapes per les quals va fluctuar la seva trajectòria.