L’artista i cineasta Marta Vergonyós (Esclanyà, 1975) presenta un “exercici de meditació profana” entorn de la contemplació del punt on mar i cel es fonen: l’horitzó. Al llarg de tres mesos, durant un minut d’estricte silenci, Vergonyós va enregistrar un enquadrament determinat de la sortida del sol i el capvespre des de la finestra d’un estudi de Sant Martí d’Empúries. El projecte reprodueix una pràctica ritual i catàrtica que entronca amb un anhel d’infinitud i un homenatge a la bellesa dels blaus —gamma cromàtica associada amb la dimensió més íntima de l’individu.