Artista prolífic considerat un dels pintors catalans més destacats de l’abstracció dels anys cinquanta. Des d’uns principis postimpressionistes impregnats d’un cert fauvisme, evoluciona cap a una abstracció geomètrica d’influència Légeriana. Tamisat pel tachisme, des de l’any 1957, se centra en les “planimetries”, imatges compostes de línies i configuracions espacials que fan del gest matèric i disgregat el seu tret més denotatiu. Les seves obres formen part de col•leccions d’institucions com el MACBA, la Tate Gallery i la Fundació Joan March.
Pintor i escultor que des dels seus inicis fins a mitjans anys vuitanta treballa en el camp de la investigació i la instal•lació dels corrents conceptuals “eat art” com a art efímer i fungible. Successivament s’interessa pels embolcalls del menjar en conserva, les llaunes i el treball amb la planxa de ferro. Va intervenir en la remodelació del volcà Croscat a Olot de Girona, Premi FAD i exposa a “Capitals del Disseny” com és el Centre George Pompidou de París. Una constant en la seva obra és la utilització de materials fungibles que es converteixen en símbol de compromís social i crítica dirigida a la societat de consum.
Cirurgià de professió i pintor vocacional, s’endinsa en el panorama artístic guiat per l’academicisme, però ben aviat es deixa arrossegar pel flux reflexiu. Pintures, dibuixos i olis marquen la seva primera època; tanmateix, el treball més recent se centra en l’escultura i el collage. Les seves obres es troben en fundacions privades i en prestigioses galeries d’art.
Des dels seus inicis, les imatges ideogràfiques han traduït la seva reflexió intel•lectual submergida en un espai rigorosament calculat. A finals dels anys seixanta, el seu barroquisme avança cap a una desmaterialització on s’emfatitzen les relacions entre els elements. Hi identifiquem fragments de la seva història i del seu univers personal dins d’una topografia estrictament compartimentada; aquí, doncs, és on la seva obra esdevé més lírica, més lacònica i els objectes deixen de ser reals per conferir el vestigi de la seva petjada. Amb el temps, minva el seu llenguatge de signes en favor d’un equilibri estable per introduir-se en denúncies commovedores del món que ens envolta.
Farmacèutic de formació i per tradició familiar, el reconeixement li arriba a partir del seu treball en l’escriptura, la poesia visual i les manifestacions objectuals i de ready-made, camps en els quals conformà una obra independent i al marge dels cercles artístics i literaris del moment. Als anys noranta, obre a Agramunt el complex “Lo Pardal”, que avui acull la Fundació Privada Guillem Viladot, dedicada a preservar el seu llegat i la seva memòria.
El seu art és resultat d’un procés de reflexió que conjuga mort, transició i naturalesa. Influït pel corrent barroc espanyol utilitza objectes senzills i símbols que amaguen múltiples relectures. Les seves fotografies de natures mortes ens evoquen el misteri del cicle vital i ens endinsen en la conscienciació d’un temps fugisser. El seu treball és un conglomerat de metàfores, espiritualitat i lirisme que fusiona realitat-ficció i presència-absència. Ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Fotografia 2007.
Artista adscrit dins d’un nou art realista però alhora màgic i il·lusori, perquè no es limita a enquadrar paisatges urbans o escenes humanes, sinó que transforma la nostra quotidianitat en quelcom subtil i personal. Plantejaments aparentment senzills que proveïts d’una recurrent suggestió ens endinsen en la solitud i la identitat humana. Els seus treballs més recents són atmosferes inquietants on el buit estàtic del paisatge és l’escenari de personatges inexpressius sense rostre, privats de sentiments i de personalitat. Entre els anys 2000 i 2002 fou mereixedor del primer premi del concurs internacional de pintura jove de la Galeria Artitude de París, del primer premi de la Galeria Siglo XXI de Camprodon. I guardonat amb el primer premi en el Saló de Sant Joan i el segon premi de pintura del Cercle de Belles Arts de Lleida.
Arrelada al Baix Empordà (Girona), forma part d’un col•lectiu d’artistes coneguts amb el nom de “MEMÉ DETRÀS”. Desenvolupa la seva obra escultòrica en el terreny de l’abstracció, on la relació de volums i la projecció en l’espai engendren un vincle directe entre l’artista i el públic. Al llarg de la seva trajectòria ha participat en la Biennal Muestra de Arte Contemporáneo, celebrada a Sant Cugat del Vallès (Barcelona), amb l’objectiu de reflectir el panorama artístic des de l’últim quart del segle XX.
Uneix-te al nostre 
