Després de formar-se com a antropòleg i arqueòleg, Jeffrey James White se centra definitivament en el món de l’art als 29 anys.
Pintures, dibuixos, escultures..., les diverses obres de White, artista americà establert a Tarragona, es relacionen entre si per un nexe en comú: el de la creació a partir de la destrucció.
Tensió, ambigüitat, colors vibrants, formes orgàniques i geomètriques constitueixen el palimpsest personal del seu artífex; combinacions que revelen un caos simplificat on la violència i l’harmonia conviuen en equilibri.
Emília Xargay
Sarrià de Ter, Girona, 1927 - L'Escala, Girona, 2003
Escultora, pintora, ceramista i virtuosa de l’esmalt. Formà part del III Cicle Experimental d’Art Nou i constituí l’any 1951 juntament amb altres artistes el grup Indika. És l’any 1963 quan s’inicia en el món de l’escultura amb planxes de ferro, composicions tosques i rugoses emmarcades dins del corrent expressionista. La seva obra experimenta una progressiva precisió i estilització de les formes en recerca de l’eurítmia i les proporcions de la tradició de l’art clàssic mediterrani (tauromàquia minoica) d’aspecte sedós i ras. Fou guardonada amb diversitat de distincions i premis, entre els quals destaca el d’escultura del Saló Femení de la Diputació de Barcelona (1970).
Reconegut per les dimensions reduïdes en les quals positiva el seu treball, Masao Yamamoto concep la fotografia com a petits objectes, atorgant un missatge individual a cada imatge. El cos humà nu mostrat amb parcialitat i escenes minimalistes de la naturalesa conformen el seu imaginari, on intenta establir un diàleg d’equilibri entre ambdós mons, l’humà i el natural, que tot i estar intensament connectats s’han distanciat amb el decurs dels segles i l’evolució de la tecnologia.
Aquesta sensibilitat es pronuncia en el tractament manual de la pròpia fotografia, la qual vira i taca amb tints naturals i que, a banda d’establir una connexió explícita amb la cultura del seu país, evoca en l’espectador el reflex de la memòria i dels records, aquells que ens mostren l’anhel del contacte amb el nostre jo més autèntic i natural.
En definitiva, Masao Yamamoto crea petits haikus visuals on es poden trobar històries mínimes amb un gran contingut universal.
Seduït pel moviments avantguardistes emergents de Pequín, aviat trenca amb els convencionalismes de l’estil oficial, per endinsar-se en la investigació i creació de peces basades en objectes, treballs fotogràfics, instal•lacions i projectes basats en textos per poder aprofundir en el propi llenguatge contemporani.
Durant els últims anys, Huang Yan ha desenvolupat una sèrie de treballs fonamentats en l’art ancestral de la pintura paisatgística tradicional i els tatuatges. Zones geogràfiques de la Xina que habiten l’anatomia humana, una expressió corporal i espiritual que reivindica i recupera els valors asiàtics. En definitiva, Huang Yan fa brotar la identitat cultural i artística asiàtica amb l’ús d’unes tècniques antigues al servei de l’art actual.
Artista multidisciplinari el treball del qual es caracteritza per la llibertat absoluta de creació. La seva obra es mou entre la pintura, l’escultura, el teatre, la poesia, la performance i la gastronomia, que juga un paper molt important en les seves intervencions. El seu univers creatiu es barreja amb la vida real de manera indeslligable de tal forma que podem parlar d’un “Univers Ymbernon” on el color taronja juga un paper protagonista. Ell explica que, a poc a poc, es va “alliberar de la resta de colors” fins al punt que el taronja (contrarestat majoritàriament amb el blanc) predomina en tot el que fa. Objectes descontextualitzats i pintats de taronja, així com joguines, tenen un paper fonamental en el procés creatiu d’aquest artista que reivindica la infantesa com el territori primigeni de la creació.
Escultora d’origen francès que, des de l’any 1994, va trobar en l’Alt Empordà el marc idoni per a desenvolupar la seva obra. Filat de galliner, bronze i estopa embolcallen i momifiquen formes humanes, que, més que ser simples escultures, es presenten com instal•lacions. Des de l’any 1995 les seves exposicions, tant nacionals com internacionals, són una constant en el panorama artístic.
És una de les figures més representatives de l‘última generació d’autors dels anys cinquanta fidel al llegat de la Photo-League. Amb catorze anys va comprar la seva primera càmera professional i realitza els seus primers encàrrecs per a un diari local. Durant la seva etapa d’estudiant va publicar algunes imatges per a la revista Life. Després d’uns anys a Alemanya, l’any 1953, torna a Nova York i du a terme assajos fotogràfics per a revistes i publicacions com The New York Times, Look, Pageant, Saturday Review i Architectural Forum. En les seves instantànies sap captar l’energia i l’esperit de l’“era de la innocència” que precedí a la guerra del Vietnam. George S. Zimbel retrata a personatges cèlebres i personalitats com John Kennedy, Marilyn Monroe i Leonard Bernstein.
Artista polifacètic, va fer els estudis de música, dibuix i fotografia a Lima, la seva ciutat natal, fins l’any 1975, quan decideix establir-se a Barcelona per dur a terme la seva carrera professional com a fotògraf, teòric i docent.
La reflexió de l’acte fotogràfic l’ha dut a qüestionar els conceptes d’espai i temps utilitzant com a subjecte científic la pròpia percepció visual a la vegada que replanteja el paper del fotògraf com a filòsof de la imatge.
Mitjançant el joc d’enquadraments, la llum i l’ombra crea palímpsests rítmics dins la pròpia instantània tot revelant el rerefons màgic, la realitat paral•lela que s’amaga en l’objecte.
La seva obra pot trobar-se en col•leccions com el MOMA o la Biblioteca Nacional de París.
